jueves, 16 de enero de 2020

Pasamos a la acción

[CAT]

Avui, al llevar-nos ja hem vist que el dia seria mogudet. Degut a les manifestacions convocades arreu del país s'han cancelat les classes a les escoles i, per tant, la nostra primera actuació del dia. 

L'Amar, la nostra logista, amb varies trucades i persistència, ràpidament ha concretat una actuació al camp de refugiats de 'El Diri' a la regió de Dalhamieh.

Després d'allargar-nos en la ruta a causa de les manifestacions i els militars, i tardant més temps del previst, hem arribat al camp. Per a nosaltres ha estat una  immersió immediata al treball de camp de la manera més crua. A l'arribar, mentre encara estàvem dins el furgoneta llestos per actuar, amb el vestuari posat, per les finestres vèiem un munt de nens i nenes que ens miraven bocabadats, excitats i neguitosos per la visita inesperada. Ens seguien i s'avisaven els uns als altres, i a cada cantonada que giràvem, n'hi havien més. A l'obrir la porta lateral de la furgoneta, decidits a sortir disparats per muntar l'equip de so, preparar el material i posar-nos el nas, hem vist un pam de fang a tot el nostre voltant. Hem respirat i en aquest silenci ens hem adonat de que aquest seria un d'aquells que se't queden marcats.

Val a dir que aquest camp on anteriorment ja s'hi havien fet espectacles, estava més malmès que darreres vegades que hi hem assistit. Hem tingut la sensació de que les organitzacions que s'ocupaven temps enrere de les necessitats més bàsiques d'aquesta gent i d'aquest lloc (com l'aigua, l'avituallament o el manteniment) ja no hi són. No tenen els recursos i el suport social que tenien per fer front a aquesta contingència que, malauradament, algunes  porten més de nou anys aguantant.

Quan hem començat, envoltats de cares i mirades que mai oblidarem, s'ajuntava l'energia de totes elles i totes nosaltres per parar el temps i partir-nos de riure.

Després de la primera actuació ens dirigíem a fer la segona, aquesta vegada a una escola on tenen un pacte les ONGs, al matí fan classe els nens i nenes libaneses i a la tarda amb nens i nenes de Síria, on el professorat és refugiat i pagat per aquestes ONGs. Al matí, en aquesta escola hi ha 100 infants, a la tarda, 600. 

Així doncs ens trobàvem davant de 600 nens i nenes, aquesta vegada amb l'espectacle sencer (ja que el primer l'hem agut de reduir degut a les condicions de l'espai). Sentir 600 veus cridant "sabajaljer" ens ha carregat d'adrenalina i propòsit. Una vegada més, tenim molt clara la importància de la nostra feina. Per això som aquí.

Ara, després d'haver omplert la panxa, lidiant entre emocions diverses i cansament, som a l'hotel on ens allotgem aquest dies a la Bekaa paint, gestionant allò viscut i preparant-nos per la marató de les 3 funcions de demà. 

Des d'aquí fem un pensament molt fort d'agraïment a tots els socis i col·laboradors que fan que això, aquest bri d'esperança que portem allà on anem, sigui possible. Demà més. I millor.

************************

[ESP]
Hoy, al levantarnos ya hemos visto que el día sería movidito. Debido a las manifestaciones convocadas en todo el país se han cancelado las clases en las escuelas y, por lo tanto, nuestra primera actuación del día. 

Amar, nuestra logista, con varias llamadas y persistencia, rápidamente ha concretado una actuación en el campo de refugiados de 'El Diri' en la región de Dalhamieh.

Después de alargarnos en la ruta a causa de las manifestaciones y los militares, y tardando más tiempo del previsto, hemos llegado al campo. Para nosotros ha sido una  inmersión inmediata al trabajo de campo de la manera más cruda. Al llegar, mientras todavía estábamos dentro del furgoneta listos para actuar, con el vestuario puesto, por las ventanas veíamos un montón de niños y niñas que nos miraban boquiabiertos, excitados y nerviosos por la visita inesperada. Nos seguían y se avisaban los unos a los otros, y a cada esquina que girábamos, habían más. Al abrir la puerta lateral de la furgoneta, decididos a salir disparados para montar el equipo de sonido, preparar el material y ponernos la nariz, hemos visto un palmo de barro a todo nuestro alrededor. Hemos respirado y en este silencio nos hemos dado cuenta de que este sería uno de aquellos días que se te quedan marcados.

Cabe decir que este campo donde anteriormente ya se  habían hecho espectáculos, estaba más deteriorado que últimas veces que  hemos asistido. Hemos tenido la sensación de que las organizaciones que se ocupaban tiempos atrás de las necesidades más básicas de esta gente y de este lugar (como el agua, la avituallamiento o el mantenimiento) ya no  están. No tienen los recursos y el apoyo social que tenían para hacer frente a esta contingencia que, desgraciadamente, algunas llevan más de nueve años aguantando.

Cuando hemos empezado, rodeados de caras y miradas que nunca olvidaremos, se juntaba la energía de todas ellas y todas nosotros para parar el tiempo y partirnos de risa.

Después de la primera actuación nos dirigíamos a hacer la segunda, esta vez en una escuela donde tienen un pacto las ONGs, por la mañana dan clase los niños y niñas libanesas y por la tarde con niños y niñas de Siria, donde el profesorado es refugiado y pagado por estas ONGs. Por la mañana, en esta escuela hay 100 niños, por la tarde, 600. 

Así pues nos encontrábamos ante 600 niños y niñas, esta vez con el espectáculo entero (puesto que el primero lo hemos tenido que reducir debido a las condiciones del espacio). Sentir 600 voces gritando "sabajaljer" nos ha cargado de adrenalina y propósito. Una vez más, tenemos muy clara la importancia de nuestro trabajo. Por eso somos aquí.

Ahora, después de haber llenado el estómago, lidiando entre emociones diversas y cansancio, estamos en el hotel donde nos alojamos estos días en la Bekaagestionando aquello vivido y preparándonos para el maratón de las 3 funciones de mañana. 

Desde aquí hacemos un pensamiento muy fuerte de agradecimiento a todos los socios y colaboradores que hacen que esto, esta brizna de esperanza que llevamos allá donde vayamos, sea posible. Mañana más. Y mejor.











Fotos de © Àlex Carmona | PSF


Esta expedición cuenta con el apoyo de los granitos de arena de nuestros socios y socias y del 



*****************
Gracias por leer nuestras aventuras en Líbano.

Ayúdanos a seguir compartiendo sonrisas en éste y otros muchos países.


Atentamente,

Tortell, Luara, Marina, Dani, Diana y Àlex. 

No hay comentarios:

Publicar un comentario

¡Ayuda a que las sonrisas lleguen más lejos!

¡Ayuda a que las sonrisas lleguen más lejos!
Dona por Bizum al 01725

Contribuyentes